All posts by admin

Quedeu-vos amb les seves cares!

Petar Aranitovic

Picture 1 of 10

21 anys - 194 centímetres - Escorta - Sèrbia. El jugador serbi arriba del Partizan i ha signat per 3 temporades amb el Manresa. Les seves mitjanes eren de 7 punts i dos rebots. És molt jove i amb un gran potencial. Una aposta clara de club i diria personal de Pere Romero

Una temporada passada, un món nou per davant.

El resum de la temporada del ICL Manresa es positiu. Esportivament s’ha aconseguit l’objectiu: està entre els 16 millors equips de l’ACB. Més de la meitat de l’objectiu es va assolir a la 1a volta aconseguint 7 victòries. Entre finals i principis de 2a volta l’equip va tenir el sotrac més important amb dures derrotes a les pistes de GBC i Estudiantes. En aquell moment el club i l’afició vam saber reaccionar a temps. El club fitxant a jugadors que ens van aportar clarament una millora (Foster, Auda i Jamaraz) i l’afició reactivant-se per animar més que mai a l’equip!

El punt de inflexió que destacariem seria el desplaçament a Badalona amb un bus ple de gent més els que hi van anar amb cotxe i amb una pancarta que ens va portar sort (“Cor blanc i vermell, lluita compartida”). Vam guanyar el partit i vam canviar la tendència i la il.lusió del club i l’afició que vam començar a creure en l’anhelada permanència a l’ACB. Una permanència matemàtica assolida en l’últim moment de l’últim partit a Vitoria. L’equip va fer un partidàs contra el Baskonia tot i la derrota final inmerescuda. Però gràcies a la victòria del GBC (que la setmana anterior ens havia guanyat a nosaltres al Nou Congost) contra Estudiantes vam poder certificar la salvació. Sobretot destacaríem els gairebé 200 fidels seguidors manresans que hi van creure fins al final i es van desplaçar per animar l’equip llevant-se a les 4 del matí!
Si volem resumir la temporada, també hem de parlar de tot el que s’ha fet els darrers mesos per millorar l’animació. Badalona va ser el primer acte d’alguns aficionats que ens vam unir per treballar plegats per una animació millor. Gent de Sector Nord, de Grada Jove, de la zona de tribuna, etc..tots volíem posar el nostre granet de sorra per ajudar a millorar l’animació. Ens vam començar a reunir i comunicar-nos per fer una “pluja d’idees”, proposar i executar idees de millora. El club també ens va ajudar molt i la sintonia va ser prou bona.

Es van implantar idees com corejar els noms dels jugadors a la presentació de l’equip. Fer una pancarta per treure-la als tirs lliures amb el lema “Lo vas a fallar”. Fer algun canvi musical i afegir algunes cançons més animades abans de començar el partit. Intentar que el Llumet interactués més amb la grada. Millorar el moment quan han de sortir les “Cheer Leaders”. Portar els Batrakes que ens han animat molt amb els seus bombos i ritmes. Portar els grallers del Poble Nou per afegir un altre registre. Vendre samarretes del “Tots som Manresa” per intentar omplir la grada de color vermell. Tornar a repartir botzines. Repartir escrits per motivar i donar algunes instruccions, etc
També, es van fer accions com decidir el Ítaca com un punt de trobada per fer les prèvies dels partits o trobar-nos per veure l’equip per la televisió en els partits fora de casa aprofitant que tenen una pantalla gegant. O també, organitzar un berenar amb l’equip i l’afició per tal de fomentar la unió i el bon rotllo entre tots.
Tot això, ha de ser la base, els fonaments des de on hem de partir la propera temporada 2016/2017. Una temporada en la qual tots plegats ens hem de tornar a il.lusionar! JUGUEM AMB EL COR!

Cesc

Seguim on ens mereixem! Gràcies a tothom

Després del final d’infart a Gasteiz podem estar ben contents i orgullosos de dir que el nostre Manresa, un any més seguirà a la màxima categoria, i en van 47!!

El final de la lliga d’enguany ha estat, com de costum, d’infart i ens ha deixat la sensació de que s’havia fet justícia. Aquest any l’ICL Manresa no ha estat mai en zona de descens i hagués estat molt injust que la darrera jornada aquest lloc hagués estat per nosaltres.

Un cop tancada la temporada és el moment de comentar el que ha anat bé i el que no ha anat tan bé. En l’aspecte positiu creiem que el treball fet per l’Ibon Navarro, el Pere Romero i el seu equip ha estat excel·lent, no era fàcil sobreposar-se a un any amb tantes dificultats.
Un aspecte a millorar potser ha estat l’ambient pessimista i negatiu que hem viscut en alguns moments de la temporada al Congost.
Pel que fa a l’equip cal destacar en majúscules la gran temporada de Dejan Musli, el serbi ha demostrat que és un jugadoràs i ha fet una temporada superior.

Dejan Musli ha estat excel·lent (10/10)
Chase Simon ha estat bastant bé. (8)
Àlex Hernandez ha estat fluix. (4)
Marius Grigionis ha estat estancat.  (5)
Maksim Sandul ha estat bé (6)
Ruslan Otverxenko ha estat molt fluix (3)
Roman Montañez ha fet el que s’espera d’ell (5)
Juan José Garcia ha anat de menys a més (7)
Lluís Costa ha aportat coses sense destacar en res (5)
Dimitri Flis ha estat fluix (4)
Jekel Foster ha estat una injecció de moral i qualitat (8)
Patrick Auda ha ajudat molt a apuntalar el pal baix (7)
Nemanja Jamaraz ha aportat solidesa i poca cosa més (5)

Des de la Grada Jove volem donar les gràcies a patrocinadors, anunciants, col·laboradors, treballadors del club (en especial a l’Anna), socis, accionistes i a tots aquells que us heu mobilitzat en els moments més difícils.
En els moments de dificultat és quan es veu l’afició autèntica i cal dir que la nostra és de matrícula d’honor. Heu aixecat un pavelló adormit del tot. Gràcies a tots vosaltres seguim on ens mereixem, a l’ACB.

Moltes gràcies!

Fins la temporada vinent.

Un pavelló viu, ens fa més forts!

Contra Sevilla vàrem estar aprop d’assegurar la permanència, però per raons diverses no ho vàrem assolir. Principalment perquè els sevillans van demostrar ser millors en els moments clau de partit.
Cal destacar que l’equip va fer un treball molt bo durant tot el partit i el pavelló ho va reconèixer donant una ovació a l’equip al final del partit.

Precisament us volia parlar d’això, de l’escalf i de l’ambientació al pavelló. Darrerament i gràcies a la iniciativa d’alguns socis s’ha sacsejat d’allò més, el que el malaguanyat Cruyff anomenava “l’entorn”, amb resultats palpables dins del Congost.

La presència de gent activa a la Grada Jove d’Animació s’ha multiplicat, hi ha un grup de gralles que ajuden i la inestimable aportació dels Batrakes donen un ‘toc’ de marxa que ens va d’allò més bé.

Tots aquests elements els hem d’anar assimilant i coordinant i són un gran pas endavant.
Crec que aquesta flama que està naixent al pavelló s’hauria de cuidar i aprofitar per apropar més gent jove al recinte. El nostre pavelló envelleix a marxes forçades i ens cal renovació.

Un pavelló engrescat i viu és una alenada d’aire fresc al parquet, on hi tenim uns jugadors que fins ara s’hi estan deixant la pell i no es mereixen res més que el nostre suport més fidel.

Aquesta part final de temporada hauria de servir com a guia de cara la propera. Més gresca, més animar, més samarretes vermelles, més bufandes, en definitiva: un pavelló viu, ens fa més forts!

Seguim creixent de la mà de Jekel Foster

La recta final que se’ns presenta pot ser de traca. La millora de l’equip és clara i aquesta millora es tradueix en un alt grau de competitivitat.
La derrota de diumenge contra Unicaja no ens ha de fer pensar que tornem a perdre pistonada sinó que vàrem competir fins a pocs minuts abans de la fi, plantant cara de tu a tu contra tot un equip d’Eurolliga.

Crec que hi ha dos factors determinants, les incorporacions noves i el gran salt de qualitat que ha donat el Congost. Les vibracions que es viuen només entrar al pavelló són molt bones i això es transmet a la pista.

Les idees que s’han donat darrerament per incrementar l’ambient s’han notat molt i això s’hi ha d’afegir la incorporació dels ‘Batrakes’.
Tothom hi ha posat el millor que tenia per ajudar i aquest segueix sent el camí.
Del partit de diumenge potser es podria millorar la coordinació entre Batrakes i Grada Jove, per apuntar alguna cosa a millorar.

L’equip segueix a l’alça i vull destacar en majúscules un nom JEKEL FOSTER, el de Mississipí (USA) s’ha acoblat al grup d’una manera excel.lent i se’l veu un líder a dins i fora la pista. Tot funciona millor quan ell hi és. Destacar que al finalitzar el partit ell va estar saludant el públic d’una forma afectuosa i especialment els nens i nenes. Un crack! Thanks Jekel!!

Cal seguir millorant i per què no, guanyar a Zaragoza!!!!

Quan volem som molt grans! Gràcies a tots!

Des d’aquí volem felicitar-nos pel partidàs que vàrem veure ahir al Nou Congost.  Després de moltes jornades sense assaborir el triomf, ahir l’ICL Manresa va oferir-nos un espectacle preciós.
El bàsquet té aquestes coses i de tant en tant et dóna un premi com el d’ahir. Energia, bones vibracions, alegria i molt compromís en un club i en uns colors.

El pavelló, ahir SÍ, va ser una meravella i va portar l’equip flotant pel parquet cap el triomf. Quan volem som molt grans!!!

Agraïr l’esforç de molta gent anònima que han estat aportant idees i sumant en positiu.

Gràcies Alfons, gràcies Carla, gràcies Isaac, gràcies Cesc, gràcies Joan, gràcies David, gràcies Jordi, gràcies Tete, gràcies Carles, gràcies a tots i totes els que em deixo……..SOM COLLONUTS!!!!!

#maiensrendim

Foto gentilesa de @XiuletFinal

Avui a les 19 h tots al Congost (….amb paper WC)

Després de guanyar a Badalona i de perdre a Barcelona, tornem a casa! Avui diumenge a les 19:00 ens visita el Tenerife, un conjunt q està fent una temporada fantàstica i té un jugador especial, Davin White (ex-Manresa).

Desde la Grada Jove fem una crida a que tothom qui vulgui porti un rotlle de paper wc per llençar-lo en la presentació. A més des del club repartiran 1000 trompetes per donar el màxim de caliu possible.

No oblideu: Junts som més forts!!!

Un pas endavant insuficient!

Aquest diumenge l’equip va donar un pas endavant, però no n’hi ha prou. La situació actual és preocupant i seguim sense donar la sensació de poder guanyar partits. La incorporació de Jekel Foster ens ha donat estabilitat en la posició d’1 però seguim sense referents al perímetre i sense arguments a dins la zona.
Musli fa els seus números, però no aporta prou en defensa. Grigionis està ficat en un sotrac de desconfiança, igual que Simon. Otverxenko segueix desaparegut en combat i diumenge Sandul tampoc hi era. Tot molt poc esperançador.

Almenys diumenge contra Andorra van treballar i es va notar que de ganes n’hi havien, llàstima que sense encert. Si en atac no estem fins, hem de buidar-nos més en defensa i fer la millor defensa del món. No pot ser que Bogdanovic ens matxaqui a triples i sempre tiri sol, per exemple! Alguna cosa estem fent malament en defensa.

Musli ja està desactivat desde fa dies i necessitem un altre referent clar a dins. Segurament que la direcció esportiva hi està treballant. Ens cal un alapivot més o menys solvent per complementar-lo.
La depressió en la que es troben els exteriors també és preocupant, no són cap amenaça i això ens minva molt.
La imatge global és d’un equip que vol, però que no pot. Calen reforços sinó volem passar-ho realment malament. Una cosa quedi clara, la confiança amb Ibon Navarro és total!
Ens en podem sortir, però només si seguim units.

Hem tocat fons!

S’ha tocat fons! La patacada monumental a casa contra Obradoiro ens ha tornat a deixar a tots freds i desesperançats. No hi ha dubte que l’equip està passant un sotrac de joc i de confiança molt greu, les sensacions són dolentes i l’ambient és molt negatiu.
La part positiva és que ara només tenim una direcció possible, anar amunt!

Tots sabem d’on venim i els deserts que hem atravessat, amb temporades tristes i alguna arribant a límits vergonyants. Les limitacions econòmiques ens minven i tots ho sabem, ara ve, aquest diumenge vàrem veure un equip derrotat només començar. No pot ser!

Que tenim un pavelló envellit i aigüalit, també ho sabem, però no es poden carregar els neulers sobre la gent que fidelment van al pavelló a veure el que hauria de ser un espectacle.
Els professionals han de ser els primers que han de tibar la gent amb el seu joc i sobretot amb el seu esforç.

El Nou Congost no serà l’OAKA, ho hem d’assumir, ara bé en esforç i lluita a pista hauria de ser la millor del món. S’ha tocat fons……i anem amunt!!!!!