L’Ocàs d’una afició envellida

imageLa derrota d’avui contra Fuenla és de les que fa molt mal i et deixa unes sensacions dolentes al cos. El partit s’ha desenvolupat en uns paràmetres de gran igualtat i amb uns estira-i-arronses constants, ara bé, en els moments determinants, no ens ho hem cregut.

No ens ho hem cregut al parquet, però tampoc a la grada i ja fa molt temps que la grada manresana no creu gens en la victòria. Les temporades difícils que hem viscut no han ajudat gaire a incrementar el sarró d’autoestima, però també s’ha de reconèixer que el Pavelló Nou Congost d’ara, no té res a veure amb aquell Pavelló Nou Congost d’anys enrere.

És molt evident que s’ha d’exigir molt als professionals i ells són els primers responsables del que passa a pista, però voleu dir que no ha arribat el moment de fer una seriosa autocrítica sobre el què està passant a la grada?

Una afició envellida, molt envellida, amb esperit derrotista, que s’aixeca de la cadira quan queda un món per acabar el partit, una afició que ha deixat al calaix l’orgull i la trempera.

Amb un empat a 61-61 i amb 5 minuts per davant no pot ser que estiguem tots enfonsats i derrotats. Qui no vulgui lluitar fins al final millor que es quedi a casa.

No pot ser que a la grada manresana NINGÚ porti la samarreta de l’equip o una trista bufanda, si us plau!!!

No pot ser que ningú cridi, ni animi de debò. Els jugadors han de fer més, sí, però nosaltres també! Molt més!!

Què volem? Què ens està passant? Realment ens ho creiem?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *