Serem equip de la lliga LEB Or!

Benvolguts,

Per fi sembla que s’aclareix el panorama i segons ha informat avui el Bàsquet Manresa SAE als seus accionistes, la propera temporada jugarem a la LEB Or.

Tot i que no és una bona notícia, sí que pot ser una bona oportunitat per d’una vegada per totes poder veure jugadors joves, fets a casa que es deixin “de veritat” l’ànima pels nostres colors.

Ens cal retrobar aquell esperit Manresa que ens hem deixat pel camí

Per cert, que ningú ho dubti, tornarem a l’èlit molt aviat  i més forts que mai!

Us deixem l’escrit del club:

Benvolgut accionista,

En el dia d’avui, la Assemblea General de l’ACB ha aprovat unes noves condicions econòmiques d’accés a la lliga, fruit de les negociacions amb la FEB i el CSD, per facilitar l’accés dels clubs LEB a la Lliga Endesa. La voluntat de Bàsquet Manresa era i és, sens dubte, poder seguir dins la Lliga Endesa, però possiblement aquestes noves condicions no ho facilitaran per a la propera temporada.

En tot cas, el pla de viabilitat seguit per l’entitat aquests darrers anys fa que el club, si s’escau, estigui preparat per poder competir al màxim nivell a la Lliga LEB Or, una lliga que, tot i ser un esgraó per sota, és difícil i fins i tot més competida que la Lliga Endesa.

A banda d’això, ja fa setmanes que la direcció esportiva treballa amb l’objectiu de fer el millor equip possible, i serem competitius. A més, veurem amb continuïtat els joves jugadors que aquesta temporada ja han pogut debutar amb el primer equip, tindrem un equip amb gent nostra, que suaran la samarreta del Manresa i lluitaran per deixar el nom de la ciutat altre cop ben amunt.

Volem comptar amb vosaltres. Som-hi!

 

Un dels nostres va penjar les sabatilles! #GràciesRomán

Ahir vàrem viure un moment únic i molt emotiu. Un dels nostres penjava definitivament les sabatilles. Román Montañez després de gairebé 20 anys va aixafar per darrer cop, cop a jugador professional, el parquet del Nou Congost.

No som un CLUB GRAN, però sí un GRAN CLUB i aquests comiats, aquests moments viscuts d’homenatge a un jugador, són importants per tots.  El Román ha crescut a casa, s’ha fet home a casa i s’ha retirat a casa. La grandesa d’un club també es mesura en aquests moments.

Des de la Grada Jove vàrem entregar-li un petit detall.

Us deixem aquí el moment viscut, el muntatge que li vàrem entregar i el vídeo d’homenatge.

#GràciesRomán

 

Hem de recuperar el nostre ADN

Es va acostant el final de la temporada i tot apunta que enguany tampoc podrem romandre per mèrits esportius a la màxima categoria.

Derrota rere derrota l’autoestima de tots plegats i la paciència se’ns va exhaurint i el que és pitjor ens porta cap a una situació que és alarmant: la indiferència!

L’ambient a l’entorn del club està passant per un moment de letargia exasperant que sembla que no hi hagi ni ganes, ni esma de fer res per canviar aquesta situació.
El futur del club depèn de l’empenta de tots nosaltres i sobretot de la il·lusió de tirar endavant.

Des de l’any 1931 que va començar aquesta història i podem dir ben cofois i orgullosos que ha estat una història d’èxit, d’un èxit impressionat.

Cal fer un crit a l’esperança i apel·lar al que ens és ben nostre, l’esperit. L’esperit d’aquells pioners que van començar a llençar una pilota en una cistella a la pista del Pujolet, d’aquells que van fer créixer el bàsquet de formació a la comarca, creant emblemes com el CB i la Unió, d’aquells que van empescar-se-les per construir un pavelló en 30 dies i de tots aquells i aquelles que van dissenyar un club capaç de guanyar una Copa i una Lliga ACB.

Venim de tot aquest passat gloriós i volem un present i un futur. Cal canviar coses, cal tornar a l’essència, cal recuperar el nostre esperit.

Hem perdut el nostre ADN i l’hem de recuperar amb urgència. Si cal baixar a la LEB, es baixa. Si cal estar-nos-hi temps, ens hi estem, però cal recuperar el Manresa!

Necessitem sentir-nos de nou l’equip nostre, amb jugadors nostres i amb tothom implicat en aquest projecte tant bonic i apassionant com és el Bàsquet Manresa.

De què ens serveix tenir un equip ple de jugadors de fora, sense cap mena d’implicació i sense ganes de deixar una petjada en el club.

Cal canviar el xip, cal renovar el club i calen canvis profunds a tots nivells.

Hem d’estar on puguem estar, però no podem perdre mai més el nostre esperit, EL NOSTRE ADN.

Ernest

Ens cal un base i un pivot, amb urgència!

Seguim sense guanyar i el que és pitjor, amb molt males sensacions. Les derrotes ens van caient al damunt com martellades.
Aquesta lliga, no perdona i després de perdre a casa amb rivals ‘a priori’ de la nostra lliga ens hem endinsat en un túnel de derrotes seguides que cada cop sembla més fosc.

Quan les coses van mal dades sembla que la malastrugança ho ensumi i s’afegeixi a la festa. Les lesions constants de diferents jugadors de l’equip ens estan minvant i actualment estem en una situació d’extrema fragilitat.
La posició de base és la que està en pitjor situació, Àlex Cvetkovic s’ha ressentit d’una antiga lesió al genoll i aquest fet aboca a sobre de Lluís Costa tot el pes de la direcció del joc. Cal un base, ja!

Per un altre cantó ens trobem amb un joc interior també minvat per la baixa de Patrik Auda i també pel baix rendiment de Luksa Andric.
Fa alguns partits que Andric no sembla jugar prou concentrat i quan no és per una raó, és per una altra, no aporta gairebé res al joc del Manresa.
Cal fer una reflexió profunda i plantejar-nos una incorporació de caràcter urgent en aquesta posició.

Val a dir, que el rendiment de Scott Suggs tampoc està sent el que tots esperàvem i en general tot l’equip no està al nivell que realment tenen.
Des de la grada estem convençuts que podem redreçar aquesta situació però hem de reforçar l’equip, no hi ha més! (tot i que sabem que la caixa està com està)

Una menció especial a l’aparició de Jordan Sakho el passat partit contra Unicaja, el jugador congolès ens va demostrar quin és el camí: ESFORÇ, IL·LUSIÓ i MOLTA AMBICIÓ.

La màgia tornarà al Congost!

Qui ens ho havia de dir, oi? després d’una pretemporada que semblava que les coses es feien millor, que es fitxava millor, que tot es feia amb seny i que estava tot pensat, ens hem trobat amb un començament de lliga inesperat.

Tot plegat amb l’afegitó que el primer partit de lliga es va guanyar i aquest fet va fer augmentar les il·lusions d’una afició afamada de victòries. Les repetides derrotes a casa són un llast perquè tots sabem el que costa guanyar a fora i aquesta és la clau de tot plegat. El Nou Congost ha de ser el nostre espai intocable, el nostre petit planeta on tot és possible i on hi ha una “màgia” inexplicable.

Desconeixem la raó per la qual en el nostre petit planeta, la màgia hi ha desaparegut! No es pot entendre el per què? sabem que som un equip humil, modest, petit…blablabla però el pavelló segueix responent i la gent sempre hi és.
Per tot això no es pot entendre per quina raó els jugadors juguen amb aquesta tensió extra i amb aquesta por de guanyar.

Només volem enviar-los un missatge de tranquil·litat i d’ànim. En el nostre petit planeta hi som perquè ens l’estimem i si vosaltres ho doneu tot hi seguirem sent, estem convençuts que si tots ho donem tot la MÀGIA TORNARÀ i les victòries també.

En el nostre petit planeta, junts som invencibles!

Diumenge a les 19:00 hores, a per l’Andorra!

 

La derrota ens ha de fer mal, no podem acostumar-nos-hi!

El partit contra Obradoiro ens va deixar amb un regust de boca amarg, bàsicament perquè aquests partits ajustats contra rivals directes, jugant a casa, s’han de guanyar.
No vàrem saber certificar la victòria quan ho teniem tot a favor i ens vem veure abocats novament a la derrota quan el partit el teniem pràcticament guanyat.
Aquest cúmul de males decisions, poc encert i mala sort en moments claus és digne d’estudi. Per què ens passa això?

Sóc del parer que arribem als finals dels partits sense creure massa en la victòria i sempre ens entren les pors i els dubtes a l’hora de les garrofes.
El desenllaç de diumenge té l’afegit que el pavelló estava entregat i aquestes derrotes fan mal.

Tinc la sensació que aquest equip a banda d’un jugador que agafi la responsabilitat en els moments determinants, li falta creure en les seves forces i creure q SÍ POT GUANYAR!
El triomf a Sevilla ens va donar tranquilitat, però no oblidem que el partit també va penjar d’un fil i si Auda no hagués estat tan encertat, avui estariem en una situació de 0-4 preocupant.

Cal seguir treballant molt dur, tant l’aspecte tàctic i físic, com el mental. La derrota ens ha de fer mal, no podem acostumar-nos-hi!

Ernest

Juguem dos seguits a fora, a per ells!!!!

Una pretemporada com Déu mana i uns partits esperançadors ens dóna pistes que aquest any sí s’han fet bé les coses i almenys pel que respecte a la preparació de la plantilla podem afirmar que, ESTEM APUNT!

El partit contra el Barça va deixar ben clar que esperit, grapa i lluita no en faltarà. Ara hauríem de compaginar-ho amb una mica d’encert.

L’Equip dóna bones sensacions i esperem que es converteixin en bons resultats ben aviat. Aquest dijous a les 20:30 hores juguem contra el Real Betis a Sevilla (📺 Multi3 193 Movistar +)

Aquest partit a Sevilla hauria de mostrar un bon ICL Manresa, almenys un equip amb caràcter i sobretot amb ganes de guanyar. Diumenge vinent torna a tocar jugar a fora i serà l’hora de visitar el Múrcia a les 12:30 hores (📺 Multi4 194 Movistar +)

Dos desplaçaments que hem d’afrontar sense complexos i amb bona mentalitat.

Quedeu-vos amb les seves cares!

Petar Aranitovic

Picture 1 of 10

21 anys - 194 centímetres - Escorta - Sèrbia. El jugador serbi arriba del Partizan i ha signat per 3 temporades amb el Manresa. Les seves mitjanes eren de 7 punts i dos rebots. És molt jove i amb un gran potencial. Una aposta clara de club i diria personal de Pere Romero

Una temporada passada, un món nou per davant.

El resum de la temporada del ICL Manresa es positiu. Esportivament s’ha aconseguit l’objectiu: està entre els 16 millors equips de l’ACB. Més de la meitat de l’objectiu es va assolir a la 1a volta aconseguint 7 victòries. Entre finals i principis de 2a volta l’equip va tenir el sotrac més important amb dures derrotes a les pistes de GBC i Estudiantes. En aquell moment el club i l’afició vam saber reaccionar a temps. El club fitxant a jugadors que ens van aportar clarament una millora (Foster, Auda i Jamaraz) i l’afició reactivant-se per animar més que mai a l’equip!

El punt de inflexió que destacariem seria el desplaçament a Badalona amb un bus ple de gent més els que hi van anar amb cotxe i amb una pancarta que ens va portar sort (“Cor blanc i vermell, lluita compartida”). Vam guanyar el partit i vam canviar la tendència i la il.lusió del club i l’afició que vam començar a creure en l’anhelada permanència a l’ACB. Una permanència matemàtica assolida en l’últim moment de l’últim partit a Vitoria. L’equip va fer un partidàs contra el Baskonia tot i la derrota final inmerescuda. Però gràcies a la victòria del GBC (que la setmana anterior ens havia guanyat a nosaltres al Nou Congost) contra Estudiantes vam poder certificar la salvació. Sobretot destacaríem els gairebé 200 fidels seguidors manresans que hi van creure fins al final i es van desplaçar per animar l’equip llevant-se a les 4 del matí!
Si volem resumir la temporada, també hem de parlar de tot el que s’ha fet els darrers mesos per millorar l’animació. Badalona va ser el primer acte d’alguns aficionats que ens vam unir per treballar plegats per una animació millor. Gent de Sector Nord, de Grada Jove, de la zona de tribuna, etc..tots volíem posar el nostre granet de sorra per ajudar a millorar l’animació. Ens vam començar a reunir i comunicar-nos per fer una “pluja d’idees”, proposar i executar idees de millora. El club també ens va ajudar molt i la sintonia va ser prou bona.

Es van implantar idees com corejar els noms dels jugadors a la presentació de l’equip. Fer una pancarta per treure-la als tirs lliures amb el lema “Lo vas a fallar”. Fer algun canvi musical i afegir algunes cançons més animades abans de començar el partit. Intentar que el Llumet interactués més amb la grada. Millorar el moment quan han de sortir les “Cheer Leaders”. Portar els Batrakes que ens han animat molt amb els seus bombos i ritmes. Portar els grallers del Poble Nou per afegir un altre registre. Vendre samarretes del “Tots som Manresa” per intentar omplir la grada de color vermell. Tornar a repartir botzines. Repartir escrits per motivar i donar algunes instruccions, etc
També, es van fer accions com decidir el Ítaca com un punt de trobada per fer les prèvies dels partits o trobar-nos per veure l’equip per la televisió en els partits fora de casa aprofitant que tenen una pantalla gegant. O també, organitzar un berenar amb l’equip i l’afició per tal de fomentar la unió i el bon rotllo entre tots.
Tot això, ha de ser la base, els fonaments des de on hem de partir la propera temporada 2016/2017. Una temporada en la qual tots plegats ens hem de tornar a il.lusionar! JUGUEM AMB EL COR!

Cesc